lunes, 2 de noviembre de 2009

Memorial de Greuges


Extractos del Memorial de Greuges (memorial de agravios).

Comentario:

La "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña" o "Memorial de Greuges" fue un documento dirigido a Alfonso XII el año 1885 por representantes de entidades económicas i culturales catalanas y que ponía en evidencia la insatisfacción de la burguesía catalana por los convenios comerciales con Gran Bretaña y la unificación del derecho civil.

La iniciativa surgió del Centre Català y se nombró una Comisión para redactarla.

La muerte del rey y la actitud del gobierno frenaron las consecuencias de este manifiesto.

Texto:

(...)

No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni todavía menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; al contrario, deseamos reforzarla y consolidarla; pero entendemos que para conseguirlo no es un buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente, a la vez que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontanea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la Nación española.

Aquello que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella (...). Lo deseamos no solo para Cataluña sino para todas las provincias de España; y si hablamos en nombre de Cataluña es porque, además, somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca hemos sentido los males que el centralismo causa.

Señor: se nos arrancó de cuajo nuestro sistema administrativo para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés. Sólo podemos utilizar nuestra lengua en nuestros hogares y en conversaciones familiares; desterrada de las escuelas, también lo ha estado más tarde de la contratación pública y además de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces (...).

Se ha de reconocer que la industria del nuestro país ha tenido que hacer grandes esfuerzos por sostenerse y todavía aumentar en ciertos ramos, en medio de la inestabilidad legislativa y falta de fijeza de criterio gubernamental con que ha tenido que luchar. La situación normal de nuestro país ha sido durante muchos años la de guerras civiles, revolución, crisis y pronunciamientos continuados. Si bien la tendencia llamada librecambista no ha conseguido hasta ahora sus soluciones radicales a la legislación económica, se ha manifestado, no obstante, constantemente en todas las situaciones y desde hace muchos años, que es una espada de Damocles suspendida sobre la producción. Aún quedan aranceles más o menos protectores, pero no representan ninguna garantía de estabilidad (...).

¡Quiera Dios que nuestra trabajada Nación se pueda regenerar por particularismo!

El día más feliz de nuestra vida, y así como para nosotros, para la gran mayoría de los españoles, sería aquél en qué, restaurada la vida de las regiones; reintegradas las diversas partes que forman el todo nacional en la personalidad de que hoy carecen; unidas todas como hermanas por los lazos de la fraternidad y del interés mutuo, sin imposiciones ni dependencias, y protegiéndose las unas en las otras en las diversas manifestaciones de la actividad para sostenerse y prosperar con sus esfuerzos reunidos; reconocidos los fueros de las variedades, pudiésemos juntos lanzar al viento, no por deber sino por gratitud y afecto, un grito retronador de ¡Viva España!, en el cual se mezclaran todas las lenguas nacionales, oficialmente iguales en categoría, y unidas en un sol sentimiento. ¡Feliz, más feliz que todos el que en aquel momento ocupara el lugar preeminente en la Nación!

Almirall, Valentí y otros: Memorial en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, 1885.

Ante este memorial el rey expresó:

“Cataluña puede llevarse la seguridad de que seré su abogado, y abogado convencido, en las cuestiones de su industria y de sus leyes, porque en cuanto a la primera soy proteccionista y tan individualista como la comisión en lo que respecta a la segunda”.

EN CATALÁN

Extractes del Memorial de Greuges.

Comentari:

La "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña" o "Memorial de Greuges" fou un document adreçat a Alfons XII l´any 1885 per representants d´entitats econòmiques i culturals catalanes i que posava en evidència la insatisfacció de la burgesia catalana pels convenis comercials amb Gran Bretanya i la unificació del dret civil.

La iniciativa va sorgir del Centre Català i es nomenà una Comissió per a redactar-la.

La mort del rei i l´actitud del govern varen frenar les conseqüències d´aquest manifest.

Text:

(...)

No tenim, Senyor, la pretensió d'afeblir, ni encara menys atacar la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, desitgem fortificar-la i consolidar-la; però entenem que per aconseguir-ho no és un bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó qie creiem que el convenient, alhora que just, és donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya perquè de tot arreu de la península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.

Allò que nosaltres desitgem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals d'ella (...). Ho desitgem no solament per a Catalunya sinó per a totes les províncies d'Espanya; i si parlem en nom de Catalunya és perqué, a més a més, som catalans i perquè en aquests moments sentim com mai hem sentit els mals que el centralisme en causa.

Senyor: se'ns va arrabassar el nostre sistema administratiu per ser substituït, primer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només podem utilitzar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, també ho ha estat més tard de la contractació pública i encara dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il•lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges (...).

S'ha de reconèixer que la indústria del nostre país ha hagut de fer grans esforços per sostenir-se i encara augmentar en certs rams, enmig de la inestabilitat legislativa i manca de fixesa de criteri governamental amb què ha hagut de lluitar. La situació normal del nostre país ha estat durant molts anys la de guerres civils, revolució, crisis i pronunciaments continuats. Si bé la tendència anomenada lliurecanvista no ha aconseguit fins ara les seves solucions radicals a la legistació econòmica, s'ha manifestat, no obstant això, constantment en totes les situacions i des de fa molts anys, que és una espasa de Dàmocles suspesa sobre la producció. Encara queden aranzels més o menys protectors, però no representen cap mena de garantia d'estabilitat (...).

Vulgui Déu que la nostra treballada nació es pugui regenerar per particularisme!

El dia més feliç de la nostra vida, i així com per a nosaltres, per a la gran majoria dels espanyols, seria aquell en què, restaurada la vida de les regions; reintegrades les diverses parts que formen el tot nacional en la personalitat de què avui manquen; unides totes com a germanes pels llaços de la fraternitat i de l'interès mutu, sense imposicions ni dependències, i protegint-se les unes a les altres en les diverses manifestacions de l'activitat per sostenir-se i prosperar amb els seus esforços reunits; reconeguts els furs de les varietats, poguéssim junts llançar al vent, no per deure sinó per gratitud i afecte un crit retrunyidor de visca Espanya!, en el qual es barregessin totes les llengües nacionals, oficialment iguals en categoria, i unides en un sol sentiment. Feliç, més feliç que tots el qui en aquell moment ocupés el lloc preeminent a la nació!

Almirall, Valentí i altres: Memorial en defensa dels interesos morals y materials de Catalunya, 1885.

Davant aquest memorial el rei va expressar:

“Catalunya pot portar-se la seguretat que seré el seu advocat, i advocat convençut, en les qüestions de la seva indústria i de les seves lleis, perquè respecte a la primera sóc proteccionista i tan individualista com la comissió pel que fa a la segona”.

No hay comentarios: